Moltes van ser les "puntcom" que no van sobreviure a la bombolla de 2000 i molts veuen ara els mateixos errors de llavors. Empreses amb pocs o nuls beneficis, de les que el mercat fa una valoració multimilionària basant-se en un hipotètic futur esplendorós, en el qual aquestes companyies controlaran els principals sectors de la nova economia. La preocupació dels analistes és que el valor que s'està donant a aquestes companyies es mesura pel nombre d'usuaris que tenen i no per l'existència de beneficis. En aquesta crítica, les que surten més mal parades són les xarxes socials com Facebook, Twitter o l'espanyola Tuenti, amb milions d'usuaris, però amb escassos beneficis i basats en la inserció de publicitat.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Bombolla tecnològica?
La venda de MySpace per 24,2 milions d'euros, després que News Corporation pagués per ella fa sis anys 402.000.000 ha fet saltar les alarmes: estem davant d'una nova bombolla tecnològica?
Moltes van ser les "puntcom" que no van sobreviure a la bombolla de 2000 i molts veuen ara els mateixos errors de llavors. Empreses amb pocs o nuls beneficis, de les que el mercat fa una valoració multimilionària basant-se en un hipotètic futur esplendorós, en el qual aquestes companyies controlaran els principals sectors de la nova economia. La preocupació dels analistes és que el valor que s'està donant a aquestes companyies es mesura pel nombre d'usuaris que tenen i no per l'existència de beneficis. En aquesta crítica, les que surten més mal parades són les xarxes socials com Facebook, Twitter o l'espanyola Tuenti, amb milions d'usuaris, però amb escassos beneficis i basats en la inserció de publicitat.
Moltes van ser les "puntcom" que no van sobreviure a la bombolla de 2000 i molts veuen ara els mateixos errors de llavors. Empreses amb pocs o nuls beneficis, de les que el mercat fa una valoració multimilionària basant-se en un hipotètic futur esplendorós, en el qual aquestes companyies controlaran els principals sectors de la nova economia. La preocupació dels analistes és que el valor que s'està donant a aquestes companyies es mesura pel nombre d'usuaris que tenen i no per l'existència de beneficis. En aquesta crítica, les que surten més mal parades són les xarxes socials com Facebook, Twitter o l'espanyola Tuenti, amb milions d'usuaris, però amb escassos beneficis i basats en la inserció de publicitat.
dijous, 31 de març del 2011
A.Merkel: "Lligar l'increment dels salaris a la PRODUCTIVITAT"
Seguidament apareix un gràfic, elaborat per uns economistes de IE Bussines School, on analitzen una serie de variables marcroeconòmiques i en critiques les postures dels sindicats al respecte:
En el gràfic es mostra que l’única variable a la que sembla lligada l’evolució dels salaris pactats en convenis és la inlfació. Això es deu al fet que la pràctica habitual és fixar pujades salarials en funció de la inflació prevista i ajustar aquestes pujades si la inflació finalment experimentada és superior a la prevista (els salaris pactats en conveni no s’ajusten ex post quan la inflació acaba sent inferior a la prevista). Això té un doble efecte negatiu sobre el nostre índex de preus. Retroalimenta les tendències alcistes i augmenta la seva resistència a la baixa. No és de sorprende que la nostra taxa d’inflació hagi estat un punt i mig superior a la dels països dels nostre entorn en els últims deu anys, el que ha minvat la nostra competitivitat i ocupació.
En certa mesura fa l’efecte que els sindicats actuen com una empresa que fixa el preu del seu producte sense importar ni el nivell de vendes ni l’evolució de la qualitat d’aquest producte. Qualsevol empresa que actués d’aquesta manera “baixaria les portes” en qüestió de pocs anys. Què permet als sindicats funcionar d’aquesta manera? Part de la resposta passa necessàriament per reconèixer que el sistema actual de negociació i de regulació de mercat de treball permet que els sindicats pateixin poc les conseqüències de les seves pròpies decisions.
Record que Angela Merkel quan va visitar al Sr.Zapatero li va comentar: “No podeu lligar els salaris a la inflació, sinó a la PRODUCTIVITAT”
(El debat que es crea arreu d’aquesta objecció es tracta de la dificultat d’avaluar la productivitat en alguns sectors, com és el cas del sector dels serveis).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)