Article de la revista de Campanet (Març-Abril 2011)
El passat mes de gener es varen fer publiques les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2010. La taxa d'atur continua al voltant del 20%, del què no ens sorprèn gaire veient l'evolució de la situació econòmica. Per intentar donar algunes explicacions del greu problema conjuntural o tal vegada estructural, un grup d'investigació d'àmbit econòmic han duit a terme una investigació sobre la diferència entre l'augment de l'atur en Espanya i en França durant la Recessió. (El treball en qüestió ha estat elegit finalista del I Premi Vanguardia de la Ciència per a investigació d'excel·lència).
Comparem Espanya amb França: Els dos països comparteixen similars institucions laborals (legislació de protecció d'ocupació, prestacions per atur, negociació col·lectiva,etc.) i tenien taxes d'atur quasi idèntiques, al voltant del 8%, just abans de la denominada crisis. Entrant en detall, mentre la taxa d'atura a França només ha augmentat fins el 10% durant la recessió, l'espanyola ens ha duit fins al 20%. A continuació apareix el gràfic comparatiu:
El passat mes de gener es varen fer publiques les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2010. La taxa d'atur continua al voltant del 20%, del què no ens sorprèn gaire veient l'evolució de la situació econòmica. Per intentar donar algunes explicacions del greu problema conjuntural o tal vegada estructural, un grup d'investigació d'àmbit econòmic han duit a terme una investigació sobre la diferència entre l'augment de l'atur en Espanya i en França durant la Recessió. (El treball en qüestió ha estat elegit finalista del I Premi Vanguardia de la Ciència per a investigació d'excel·lència).
Comparem Espanya amb França: Els dos països comparteixen similars institucions laborals (legislació de protecció d'ocupació, prestacions per atur, negociació col·lectiva,etc.) i tenien taxes d'atur quasi idèntiques, al voltant del 8%, just abans de la denominada crisis. Entrant en detall, mentre la taxa d'atura a França només ha augmentat fins el 10% durant la recessió, l'espanyola ens ha duit fins al 20%. A continuació apareix el gràfic comparatiu:
França i Espanya es troben entre les economies europees que més han donat importància als contractes temporals en el passat per aconseguir flexibilitat laboral. Així mateix, l'ocupació temporal és molt més important a Espanya que a França. Algunes dades ens diuen que a Espanya la taxa de temporalitat (es calcula com el nombre de treballadors assalariats amb contracte temporal respecte al total de treballadors assalariats) és del 33% dels assalariats, mentre que a França és del 15%.
Doncs, aquí hi pot haver un altre treball d'investigació en quant a fins a quin punt aquesta diferència en la temporalitat pot explicar els diferents nivells d'atur durant la recessió, una vegada considerats altres possibles determinants -com és el major pes del sector de la construcció a Espanya-.
En quant a la legislació de protecció de l'ocupació (LPE), que és aparentment molt similar en els dos països, detectam dues diferències importants: Espanya té una major divergència entre el costos d'acomiadament dels treballador amb contractes indefinits i temporals, i una regulació molt més dèbil sobre l'ús dels contractes temporals. Per tant aquestes divergències podrien explicar una part considerable del major augment de l'atur a Espanya.
Com es sabut, facilitar la temporalitat té un doble efecte ambigu sobre l'atur, ja que incrementa la creació d'ocupació però també, no ho oblidem, la destrucció d'ocupació. Per altra banda, quan major sigui la diferència entre la regulació dels contracte indefinits i els temporals, major serà la temporalitat dels contractes, ja que els majors costos d'acomiadament dels contractes indefinits condueixen a les empreses a utilitzar treballs temporals secuencialment -- és lògic des de el seu punt de vista-.
Doncs, aquí hi pot haver un altre treball d'investigació en quant a fins a quin punt aquesta diferència en la temporalitat pot explicar els diferents nivells d'atur durant la recessió, una vegada considerats altres possibles determinants -com és el major pes del sector de la construcció a Espanya-.
En quant a la legislació de protecció de l'ocupació (LPE), que és aparentment molt similar en els dos països, detectam dues diferències importants: Espanya té una major divergència entre el costos d'acomiadament dels treballador amb contractes indefinits i temporals, i una regulació molt més dèbil sobre l'ús dels contractes temporals. Per tant aquestes divergències podrien explicar una part considerable del major augment de l'atur a Espanya.
Com es sabut, facilitar la temporalitat té un doble efecte ambigu sobre l'atur, ja que incrementa la creació d'ocupació però també, no ho oblidem, la destrucció d'ocupació. Per altra banda, quan major sigui la diferència entre la regulació dels contracte indefinits i els temporals, major serà la temporalitat dels contractes, ja que els majors costos d'acomiadament dels contractes indefinits condueixen a les empreses a utilitzar treballs temporals secuencialment -- és lògic des de el seu punt de vista-.
Eduard Vilanova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada