EL DÈBIL MODEL ECONÒMIC ESPANYOL. (Novembre-desembre 2009)

•   Dèficit exterior Vs Dèficit públic.

Una de les conseqüències de la notable caiguda de la demanada és la correcció dels nostres desequilibris, entre ells, el dèficit exterior.

En quant al dèficit públic, el seu increment ha estat permanent al llarg del present exercici. Les causes són, per una part la caiguda dels ingressos i per l’altra l’acceleració de la despesa. Per tenir una referència en xifres reals, els ingressos acumulats entre el gener i l’octubre d’aquest any han estat un 21% inferiors al mateix període de l’exercici anterior.

Fent referència a la taxa d’inflació des de el mes de març ha estat envoltada de xifres negatives com a conseqüència dels forts “efectes escaló” en els preus dels productes energètics. Així el desmesurat augment del dèficit públic i el seu finançament mitjançant emissió de deute públic no fan més que retardar la sortida de la crisi a curt termini, així com limitar el creixement econòmic en el futur.

En el cas de les Illes Balears el deute  s’incrementà un 38.1% en el tercer trimestre de l’any respecte al mateix període l’any anterior, quantificant el deute estem parlant de 3.273 milions d’euros, el que suposa el 12,3% del PIB.

L’objectiu d’assolir l’estabilitat pressupostària al 2013, tal i com ha imposat la Comissió Europea, es converteix en una quimera si tenim en compte que aproximadament el 60% del esmentat dèficit és estructural.

 

• Elevades taxes d’atur a l’economia espanyola.

Un altre aspecte a tenir en compte que s’ha agreujat degut a aquesta conjuntura econòmica actual és la situació de l’atur dels treballadors. La meva intenció no és entrar en debat polític, però tal vegada no s’hagin pres les mesures més idònies per afavorir a aquest sector de l’economia espanyola. A aquesta afirmació tenc en ment la mesura que introduí el Govern espanyol amb el Pla E. Aquesta si que realment evitar un creixement exponencial de l’atur però no s’ha de deixar de banda la transitorietat de la mesura, tal vegada s’haurien de tenir en compte mesures de caràcter més permanent. Repeteix-ho que la meva intenció no és posar en evidència a cap mesura política duta a terme.

Tal vegada podria ser interessant la mesura presa a l’economia alemanya de la reducció de la jornada per fer front a la crisi envers els expedients de regulació de treball. La gran avantatge d’aquest sistema flexible és que els treballadors no perden el seu lloc de feina i els seus salaris són finançats a través d’un percentatge  que assumeix l’empresa, mentre en major mesura l’administració assumeix l’altre part. Una vegada recuperat el cicle econòmic els treballadors seguirien amb la dedicació completa. Es una mesura que permet evitar aquests grans increments de l’atur. 

• Una altre deficiència del model econòmic espanyol: L’Estructura productiva.

Realment fa falta un canvi en l’estructura productiva de les empreses espanyoles, amb això em refereix-ho a no voler ser com els “xinesos”, és a dir no fer una economia intensiva en mà d’obra barata , si no que per fer front a la globalització i la competència que aquesta comporta hem de millorar la nostra productivitat i ser més intensius en tecnologies així com introduir innovació en tots els processos en que sigui possible.

Estar clar que a hores d’ara no podem competir en l’economia xinesa pel fet dels baixos preus als que estan competint, però si apliquem un canvi d’estructura productiva, i introduïm un major valor afegit als nostres béns i serveis, els consumidors no trobaran cap tipus d’aquests béns i serveis substitutius en l’esmentada economia baixa en valor afegit i intensa en mà d’obra.

Mentre alguns països de la Unió Europea han començat a reflotar de la recisió, l’economia espanyola segueix en descens. L’economia espanyola, com a la majoria de les crisis sofertes, ha estat l’economia que més perjudicada ha sortit de la crisis presentant majors taxes d’atur, inflació, dèficit públic .. etc en comparació a altres països . Tal vegada sigui una ressaca procedent de la borratxera del ciment i el totxo. Segurament aquesta serà una de les causes que farà que, mentre altres països es recuperen lentament,  el país necessiti més temps per a superar l’ajustament.

• Llei d’economia sostenible

Fent referència a l’article 3 de la esmentada llei, es destaquen alguns aspectes importants i a tenir en compte per a la nostra economia, alguns comentats anteriorment:

Millora de la competitivitat. Les AAPP impulsaran l’ increment de la competitivitat de les empreses, mitjançant un marc regulador que afavoreixi l’eficiència en els mercats de bens i serveis, faciliti l’assignació dels recursos productius i la millora de la productivitat mitjançant la formació, l’ innovació i l’ús de les tecnologies, i incrementi la capacitat per a competir en els mercats internacionals.

Estabilitat de les finances públiques: Les AAPP garantitzaran l’estabilitat en el temps de les seves finances per a contribuir al millor desenvolupament de l’activitat econòmica i al correcte funcionament de l’Estat.

Foment de la capacitat innovadora de les empreses. Les AAPP desenvoluparan una política de recolzament a la innovació que afavoreixi tant a les empreses i indústries innovadores, com a la renovació dels sectors tradicionals, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat.

• Article de Xavier Sala-i-Martí

Abans d’acabar amb el meu article d’anàlisi de situació econòmica crec oportú tenir en compte algunes reflexiones dutes a terme per part de Sala-i-Martí, considerat un dels millors economistes del món:

Com he comentat, Xavier a un article publicat al diari  “Expansión” afirma que la crisis pot estar acabant per a Estats Units, França, Alemanya però en el cas d’Espanya seguirà. A més afirma que la recessió no es soluciona venent més pisos, donant xecs per a comprar cotxes o fent carrers.

També deixà caure una reflexió interessant des de la perspectiva de la globalització: “Europa es mala porque pone demasiadas reglas e impide la competencia”

(Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions!!)

Per acabar, vull remarcar que dur tots aquests canvis endavant i arribar a “bon port” em d’esser tots conscients de l’esforç individual i col·lectiu que això comporta. Tot començant des de l’Administració Central, que si no ens aporta el finançament que realment necessiten les Illes Balears, en el nostre cas, és impensable tenir un model econòmic sostenible.

Font: Elaboració pròpia.

Eduard Vilanova